El quart evangeli comença narrant la visita de Déu a la humanitat (Jn 1,10-14).
Déu ha decidit
acampar entre els humans, fent-se home, venint a casa seva. El
bisbe de Roma Francesc, en la seva Encíclica sobre la cura de la casa de tots
(Laudato si’), diu que la terra és la nostra
casa , la casa comuna dels éssers creats.
Una dita popular diu: Per Nadal
cada ovella
al seu corral. Com si diguéssim:
Per Nadal
tothom a casa.

N’hi ha que no poden, perquè
la presó no és casa seva. N’hi ha que no tenen
casa, perquè la nostra terra encara no és de totes les persones. N’hi ha que casa
seva serà dalt d’una barca, enmig del desert o del mar, intentant de ser acollits
en
la casa comuna. És just no passar el Nadal a casa seva? Clama al cel tota
injustícia (Dt 24,4; Jm 5,4). I Déu decideix venir a casa seva.
El fet que Déu en Jesús vingui a casa seva per Nadal ens indica que tota persona
ha de ser i sentir-se a casa seva. Cal reconèixer el moment d’aquesta vinguda
(Gn 18,1-5; Lc 1,68; 7,16; 19,42; Jn 1,10-11) i així acollir-lo a casa seva.
Que el Nadal ens recordi que cal treballar perquè tota persona se senti com a
casa seva en la nostra casa comuna. Bon Nadal!
Jaume FONTBONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada