Les persones batejades ens hem embarcat amb Jesús, per a viure en comunió, essent una fraternitat arrelada en l’amor i el servei desinteressat als altres. Amb Jesús passem a l’altra riba (Lc 9,22). I fer-ho significa posar-se en acció, sortir de la pròpia zona de confort i trobar-se amb els de fora, que potser cerquen el mateix: vida digna, treball decent, món just i solidari.
I hi passem dalt d’una barca, és a dir, en l’Església, com a comunitat cristiana. No hi passem pas sols. I passar-hi implica anar mar endins. I és possible que a mar endins s’hagin d’afrontar temporals, dificultant la missió, i potser més d’un membre de l’embarcació agafi por (emoció humana de defensa) i es penedeixi d’haver embarcat en la nau de l’Església. La por paralitza i impedeix d’arribar a l’altra riba. I impedeix lluitar per una vida digna, un treball decent i un món més just i solidari per a tothom. La nau on hem embarcat afronta tot tipus de temporals, vinguin de la situació política (fòbia al groc), laboral (treball indecent), social (migració, desnonaments, violència de gènere) i eclesial (immobilisme, accídia).
Abans d’enfonsar-nos per la por hem d’adonar-nos que Jesús és amb nosaltres, i ens pregunta: On és la vostra fe? (Lc 9,25). Hem d’afrontar tots els temporals des de la fe, com a cristians i cristianes, perquè cap ideologia no ens enfonsi. La fe fa fer que donem el que som, que és el que Déu vol que siguem, lliures en l’amor, que tot ho pot.
Jaume FONTBONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada