No podem tancar els ulls ni les orelles a les necessitats que ens envolten. En el camp de la salut, hi ha molta feina per fer. Hi ha moltes persones grans, soles, malaltes, deleroses que algú les escolti i els faci companyia. Moltes desitgen trobar-se amb algú que els mostri comprensió i estimació. També, els qui són creients, volen i els agrada compartir la fe i rebre els sagraments.
La collita és abundant, però els segadors són
pocs. En el camp de la salut, hi manquen més
segadors, més cristians preparats,
compromesos i amb capacitat d’estimar
generosament, amb la certesa que Jesucrist ens
acompanya sempre.Viure sol a casa, en una residència o a l’hospital, és molt depriment: la carrega de la vida viscuda i el pes dels anys, tota mena de xacres i, també, la certesa que el final d’aquesta vida cada dia és més a prop; tot això, no és gens fàcil de suportar, ni agradable de viure.
Els cristians no podem, ni hem de passar o mirar cap a una altra banda. Som fills d’un mateix Pare, Déu, per tant, som germans entre nosaltres i del Crist. També som germans dels qui sofreixen, en els quals hi ha Jesucrist que sofreix amb ells. En ells, podem estimar Jesucrist i els malalts poden rebre l’estimació de Jesucrist a través nostre, si som capaços de saber-los acompanyar i estimar de veritat.
Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors. No ens hem de cansar mai de pregar per tots nosaltres, perquè el Senyor ens faci créixer en la fe, l’esperança i l’amor per estimar a tothom. Hem de pregar, també, per tots els batejats, perquè el Senyor desvetlli noves vocacions, i enviï més segadors als camps disposats a treballar, servir i estimar el proïsme sofrent.
A. FELIU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada