Una llum enmig de la foscor ens omple d’una gran alegria
Per Nadal tot s’omple de llum, perquè a l’hemisferi Nord és quan la nit és més llarga i els humans no sabem viure sense llum, sense la llum del sol (que sempre dibuixem de color groc), el sol naixent que ens visita per il·luminar els qui viuen en la fosca (Lc 1,78- 79). Els humans no podem estar-nos- en sense la Llum que resplendeix en la foscor i que la foscor no ha pogut ofegar-la (Jn 1,5), perquè ens escalfem amb l’amor i ens omplim d’humanitat.
Heus ací l’anunci del Nadal: «Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor
els envoltà de llum» (Lc 2,9). La glòria del
Senyor omple de llum la fosca, la foscor de la
precarietat, de la marginació (en la mentalitat
d’aquell temps podem dir que els pastors no
eren considerats ciutadans).Jesús neix com un il·legal, sense papers (tot i que és el Senyor del cel i terra), i això per a destacar que cap llei humana, per constitucional que sigui, no pot impedir que els humans siguem lliures i responsables; cap llei no pot trepitjar la dignitat de la persona humana, per més legal que sigui. Amb el cristianisme neix la desobediència a les lleis que atemptem contra la dignitat i la llibertat humanes. Aquesta lluminosa presència del Senyor quina fosca ha d’il·luminar? I quina gran alegria hem d’anunciar avui els cristians?
Jaume FONTBONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada