Iniciem la Quaresma, un temps que ens convida a la conversió i a canviar. Un canvi que afecta personalment i comunitàriament. Una parròquia pot ser centrífuga: fa enfora la gent; o centrípeta: atrau, enganxa. Penso que estem cridats a ser, cadascú segons la Gràcia que rebi de Déu, d’aquesta segona mena de parròquia.
Procurar accions que alimentin la diversitat, compartir fent pluralitat, fugir de la temptació a la uniformitat, vetllar per una sana llibertat en la qual cada persona pugui trobar aquell espai de pregària i vida cristiana segons la seva sensibilitat. Deixar que aflori l’amistat amb Jesús, la seva presencia en les nostres persones i comunitat, l’experiència contagiosa que inviti a cercar el Crist de la creu i la vida, mort i ressuscitat.
En aquest sentit comparteixo aquesta pregària personal: “Gràcies Senyor pel do de la teva amistat, en els altres i en mi. Fes-nos, i feu-me, testimonis creïbles d’aquest do, que ets Tu. Que siguem, i sigui, instruments perquè tots els qui et cerquen trobin en nosaltres, i en mi, malgrat les nostres mancances, homes i dones que puguem dir-los-hi, en el seu desig de veure’t: vine i veuràs. Gràcies Senyor per deixar-te veure. Gràcies per fer-nos, i fer-me, missatgers del teu rostre que, contemplat, guareix.”
Ben de cor, amb una pregària i abraçada compartides,
Mn. Josep Joan- rector
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada