Només explicaré una de les moltes anècdotes que em van succeir com a consiliari.Estava programada una excursió de pares, mares, fills/es i teníem previst trobar-nos tots plegats en una casa de colònies al voltant de les 12h. per celebrar l’Eucaristia abans de dinar.
El dia abans de la sortida ens vam dir que cap prevere de la parròquia podia venir a celebrar l’Eucaristia. Com ho podem solucionar? digué el rector. Veient la situació, el vicari proposà preparar una celebració de pregària i que jo em fes càrrec de celebrar-la. Al rector li va semblar bé la proposta. Entre el vicari i jo vam preparar la pregària i problema resolt!
Es va fer la sortida amb tota normalitat. Arribada l’hora, tothom estava preparat per a celebrar l’Eucaristia. Jo, una estona abans, vaig comentar la situació en què em trobava a un parell de monitors que els agradava cantar i que portaven guitarres.
Ells comprengueren el que passava i es mostraren disposats a col·laborar amb els cants perquè tot anés el millor possible. Jo em vaig adreçar als allà presents, els vaig informar de la situació i em vaig disculpar de part dels preveres i vaig continuar amb tota normalitat la celebració de la pregària.
Després, passada una estona, una de les nenes li va dir a la meva filla: el mossèn ens ha dit que ens reunim amb el grup per dinar. I la meva filla li contestà: no és mossèn!!, és el meu pare!!
En fi, hi ha moltes coses per recordar. Convindreu amb mi que, malgrat les dificultats, ens ho passàvem molt bé. Moltes gràcies a tothom !!!
Antoni Feliu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada