Déu és la bellesa absoluta. I com diu Benet XVI, seguint sant Bonaventura, «en
Jesús contemplem la bellesa i l’esclat dels orígens» (
Sacramentum caritatis 35).
Aleshores podem dir que la bellesa de Déu ens visita en Jesús, la seva Paraula
feta carn, feta diàleg, feta mortal, feta pa de vida.
L’autèntica bellesa de Déu la trobem en el
rostre de Jesús de Natzaret, davant d’aquell
jueu desfigurat que Pilat mostra al seu poble,
indicant:
Aquí teniu l’Home (Jn 19,5b),
reconeixent-lo com a Rei, rei de la creació, rei
dels desfigurats, rei dels sense nom, rei dels
pecadors, rei dels pobres.
Jesús, tot acceptant lliurement una mort
injusta, confirma la seva voluntat de contestar tota pretensió de copsar la
bellesa de l’amor de Déu al marge de la seva entrega incondicional fins a una
mort a la creu.
En la mateixa humanitat de Crist, doncs, trobem la bellesa que Déu ens
manifesta. Davant d’aquesta bellesa podem sentir l’emoció creativa de deixarnos-en
omplir del seu perfum, és a dir, que la mateixa olor del Crist sigui la
nostra mateixa olor. Així sigui.
Jaume FONTBONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada