EL DESCANS

No trobem temps per als altres ni per a Déu; i si no el trobem per als altres, no el trobarem per a Déu; i si no el trobem per a Déu, no el trobarem per als altres. El Senyor ens proposa un dia per al descans, una jornada per a relacionar-nos i reconfortar-nos els uns amb els altres (familiars i amics) i amb Déu. L’Eucaristia dominical actualitza aquest moment de descans, de repòs, de relacionalitat i fraternitat.

El papa Francesc diu: «Som cridats a incloure en el nostre obrar una dimensió receptiva i gratuïta, que és quelcom diferent d’un mer no fer. Es tracta d’una altra manera d’obrar que forma part de la nostra essència. D’aquesta manera, l’acció humana és preservada no únicament de l’activisme buit, sinó també del desenfrenament voraç i de la consciència aïllada que mena a perseguir només el benefici personal [...]. El descans és una ampliació de la mirada que permet tornar a reconèixer els drets dels altres. Així, el dia de repòs, el centre del qual és l’Eucaristia, vessa la seva llum sobre la setmana sencera i ens motiva a incorporar-hi la protecció de la natura i dels pobres (Laudato si’ 237). Que l’estiu que comencem sigui un temps per a recuperar el sentit del descans dominical. Que gaudiu d’un bon estiu.

Jaume FONTBONA