COMUNITAT DE FE. I DE BUTXACA, PER QUÈ NO?

A l’assemblea parroquial es va parlar de l’economia i les previsions per a sostenir-nos com a comunitat cristiana no són per tirar coets. Recordo fa força anys, quan era consiliari catalanobalear del MIJAC, que vam treballar l’economia del Moviment amb els infants dels centres ubicats en diòcesis de Catalunya i les Illes Balears. I ho vaig presentar a l’aleshores bisbe Jaume de Girona. I en va quedar meravellat de les conclusions dels infants. I em va dir que si els adults ho entenguessin tal com ho havien entès els infants, l’autofinançament de l’Església estaria garantit.

Es tractava d’entendre que si compartim vida i fe, aleshores per què no compartim el que tenim de diners i de patrimoni? Si vida i fe formen part del més important que tenim. Què voldria proposar? Molt fàcil: que us animeu a fer una aportació mensual o anual d’una quantitat fixa per domiciliació bancària. Aportació que desgrava. I us faig aquesta proposta perquè cada vegada els bancs posen més traves per a fer el recompte de monedes. Quan hi portem monedes, tot i que donem calculat el recompte, triguem a tenir la quantitat recollida. I el que s’ha dut en monedes, no es pot disposar fins al mes següent i, a més, cobren comissió.

I no voldria acabar sense felicitar-nos per la solemnitat de la nostra Patrona de Catalunya, i demanar-li que intercedeixi pel poble català, que alguns el volen esclafat i humiliat, i que ens ajudi a no caure en la temptació de respondre amb violència a la violència.

Jaume FONTBONA