LA LITÚRGIA DEL DIJOUS SANT

El quart evangeli relaciona el rentament de peus i l’Eucaristia. El gest profètic i únic d’anorreament del rentament de peus expressa l’entrega fins a l’extrem de Jesús, de la qual també en fa participar el traïdor, aquell que trenca la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres. I ho fa donant-li un tros de pa (Jn 13,26). Aquest gest és eucarístic.

Jesús, totalment lliurat (traditur, en llatí), és traït (traditur, en llatí). Precisament Satanàs pren possessió del traïdor quan pren el tros de pa: En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell (Jn 13,27). I només en pren possessió després de prendre part de la comunió.

L’entrega de Jesús possibilita que un dels més íntims (un dels Dotze) el refusi. Així l’amor de Jesús fins a l’extrem abraça el misteri de la iniquitat.

Quan recordem l’Últim Sopar, fem present que Jesús és «entregat (tradetur) per nosaltres». L’entrega de Jesús (amb tradetur) posa de relleu tant la dimensió de donació com la de traïció. Aleshores queda clar que la presència de Déu també es dona al si del misteri de la iniquitat. L’amor de Déu, per mitjà de l’entrega fins a l’extrem de Jesús (Jn 13,1), s’endinsa en el cor del mal, s’enfonsa en el cantó fosc. I en surt vencedor sense deixar-se encisar ni atrapar pel mal.

Déu no parla en el mal, sembla que ens abandoni. Però és present en el silenci. L’Eucaristia, com a memorial de l’Últim Sopar, ens ho recorda i fa present.

Jaume FONTBONA