Cal notar, d’entrada, que encara existeix una forta mentalitat clerical, ja denunciada pel bisbe de Roma Francesc en la seva primera Exhortació apostòlica sobre l’anunci de l’Evangeli en el món actual (Evangelii gaudium 102), una mentalitat que es resisteix a morir. Però també cal tenir present que existeix un laïcat madur en la fe i en el seguiment de Jesucrist.
Si volem acostar-nos a la identitat i la missió del que, en l’Església, anomenem laic o laica, hem de tenir clar que tots som Església, que no hi ha dues classes o tres classes de membres, sinó que tots som cristians, dels quals uns han rebut el sagrament de l’orde al servei de tots, al servei de la comunió. I hem de saber que l’estructura de l’Església és sacramental, és a dir: és obra de l’acció de l’Esperit i de l’acció dels humans.La igualtat radical entre tots els cristians és sacramental, pels sagraments del baptisme, la confirmació i l’Eucaristia; i la diferència essencial que hi ha entre els cristians també és sacramental, pel sagrament de l’orde. El Decret sobre la vida i el ministeri dels preveres del Vaticà II diu: «Els preveres són germans entre els seus germans, com a membres d’un sol i mateix cos de Crist, l’edificació del qual ha estat confiada a tots» (PO 9).
Jaume FONTBONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada