El gener de 1982, el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany i Arnau, em va donar la missió pastoral de ser el Consiliari del Centre i de l’Esplai de la parròquia de Crist Rei. En aquell moment, el Rector era Mn. Joan Oriol; després ho va ser Mn. Salvador Torres i, més tard, Mn. Josep Maria Solé. Tots ells em van demanar que continués amb la missió de Consiliari del Casal i de l’Esplai, (de l’esplai quan a la parròquia no hi havia Vicari).
En reformar l’edifici del Casal, també es canvia el sistema de govern o de gestió. Es passa de ser una junta de representants dels grups del Casal a una comissió gestora o coordinadora, nomenada pel Rector i el Consell Pastoral.
És a partir d’aquest moment, que el Casal passa a ser un grup més de la parròquia. Amb aquests canvis, finalitzen els 27 anys de la meva missió com a Consiliari del Casal.
Van ser 27 anys molt intensos i agradables. El record que en tinc és el de molta col·laboració i participació de totes les persones.
Petits i grans buscaven que tot tirés endavant. El nivell de solidaritat i bona convivència també era molt alt. Recordo que hi havia moltes persones fent activitats i molts espais eren compartits. És aquí on es veia el nivell i la maduresa de tots plegats, això feia que no es generessin conflictes i la convivència resultava bona i agradable per a tothom.
Podria explicar un munt d’anècdotes. Els qui aleshores éreu petits i ara sou grans, els grans d’aleshores i més grans avui, segur que recordeu les típiques barraques on estaven ubicats l’Esplai la Sagrera i l’Agrupament Pau Casals, Jannú o la famosa tómbola i les seves prestatgeries, quan s’havien d’instal·lar o guardar. S’organitzaven festes populars. Hi havia el grup de teatre El Calaix, que mai disposava d’un lloc adient per les seves representacions, ni d’espai per guardar els decorats. Corals: El Reguitzell infantil i Veus Blanques. Esbart l’Estel. Costura i Confecció. Esmalts. Dibuix i Pintura. Celebracions Familiars i ...
(continua al següent butlletí)
Antoni Feliu
